Dirigir Garreta

A càrrec de Francesc Cassú, Marcel Sabaté, Bernat Castillejo i Concepció Ramió.

Juli Garreta està considerat com un dels compositors sardanistes més eminents. La seva producció és molt àmplia, i comprèn una vintena de peces de música simfònica i de cambra, una trentena de cançons per a veu i piano i una vuitantena de composicions de música per a cobla, amb un gran nombre de sardanes extraordinàries.

El nom de Garreta va entrellaçat íntimament amb el de les sardanes. Entre 1897 i 1920 en va escriure més de seixanta, la gran majoria abans de 1908. Però el seu valor no rau en un nombre.

Les seves obres Juny, Nydia, Pastoral, Isabel, Pedregada, Giberola, i tantes altres, reflectien una manera nova d’entendre la música de cobla. Aquest fet va ser donar, no tant perquè hi introduís procediments simfònics com ja s’apuntava a la seva època, sinó perquè Garreta va ser capaç de desenvolupar un llenguatge original a través de la cobla. Per ell, les sardanes eren un exercici de recerca, un laboratori, una manera de pensar la música. Des de 1902 es va convertir en tot un referent per als sardanistes, fins i tot per als que l’acusaven de compondre música poc balladora. Garreta va encarnar la imatge d’un autor modern i arrelat al país, allunyat de les músiques de moda, compromès amb la invenció d’una identitat musical catalana.

Aquesta inquietud per trobar una veu pròpia va acompanyar-lo sempre i en tots els camps de la composició musical que visitava: les músiques d’envelat, les cançons de concert, el repertori de cambra, les obres simfòniques. En alguns casos, el pas d’una formació instrumental a una altra es produïa amb tota naturalitat, especialment en la transformació de peces o fragments escrits inicialment per a cobla, o per a orquestra d’envelat, en seccions i moviments simfònics. Amb una sensibilitat atenta al paisatge i a les vivències, Garreta va construir un mosaic sonor del seu temps, dels boscos de les Gavarres, de les platges de la Costa Brava, dels passeigs en barca amb els amics, dels personatges literaris que l’atreien. Les seves composicions constitueixen una veritable poètica musical del Noucentisme.