Com jo vulgui (As I want), de Samaher Alqadi (2021)

El moviment feminista a Egipte està agafant més força que mai. Cada cop hi ha més dones que s’atreveixen a alçar la veu contra l’assetjament sexual, però aquesta irrupció de coratge ve de lluny.

La Primavera Àrab va portar esperança de llibertat i canvis; no obstant, sovint s’oblida que durant la multitudinària protesta del 25 de gener de 2011 a la plaça Tahrir del Caire es van produir salvatges violacions en grup. La indignació de les dones egípcies va desencadenar una gran protesta per defensar els seus drets. La directora Samaher Alqadi va estar a primera línia per capturar una revolta de les dones que va passar desapercebuda als mitjans de comunicació.

Durant el rodatge, Alqadi es va quedar embarassada i el film reflexiona sobre la maternitat i els límits de la llibertat.

A través d'una narrativa profundament personal, Alqadi explica els records dolorosos de la seva infància per il·lustrar els obstacles als quals s'enfronten moltes noies en les societats àrabs. La valentia d’Alqadi per explorar les arrels de la desigualtat de gènere a l'Orient Mitjà traspassa fronteres i clava un cop de puny al patriarcat amb la càmera convertida en una arma d’autodefensa.